domingo, 8 de abril de 2007

Les webs institucionals


A la hora d’analitzar qualsevol pagina web institucional o publica ens hem de fixar en els següents quatre aspectes:

  • la informació i els serveis al ciutadà que s’ofereixen.
  • els tràmits que es poden fer.
  • La usabilitat i la accessibilitat per a tots els públics.
  • El disseny, la maquetació i la navegació.

El disseny d’aquestes pàgines ha de ser el més senzill possible. Hem de tenir en compte que aquestes pàgines han d’estar dirigides a persones de totes les edats, tant per a gent jove com per a gent gran.

No cal una pàgina com les de les marques de cotxes o les de telefonia. La principal diferencia entre aquestes pàgines i les pàgines de webs institucionals es que no volem vendre cap objecte sinó oferir un servei al ciutadà.

La majoria de les pagines dels municipis tendeixen al format dels diaris electrònics. A la majoria (per no dir totes) s’inclouen articles de noticies en la pàgina principal. Es bo que l’ajuntament vulgui informar sobre noticies destacades del municipi però no hem de oblidar que no es un diari.
Aquesta tendència a maquetar els continguts com els dels diaris bé donat per un motiu molt evident. Les pàgines dels ajuntaments aprofiten per fer publicitat del partit polític que governa al municipi. Un exemple molt clar és el de la pàgina de l’ajuntament de barcelona www.bcn.cat. Si cliquem sobre la foto de Jordi Hereu entrem en un diari personal que publica noticies sobre la ciutat sempre en positiu. Hi ha gent que quan parla dels dissenys d’aquestes webs diu que seria molt innocent parlar malament de la ciutat, i estic d’acord, però crec que també seria bo per l’ajuntament dedicar una secció a denuncies sobre la ciutat per detectar problemes dels ciutadans. En el cas de que apareix-hi aquesta secció l’accés es complicat.

Per lo general totes les pàgines institucionals coincideixen en mostrar un plànol de la ciutat, una direcció i telèfon d’atenció al ciutadà, etcètera, però tampoc falta la fotografia de l’alcalde somrient.


domingo, 25 de marzo de 2007

Els diaris electrònics i els seus dissenys



Dintre del panorama periodístic a Internet amb edició feta a Catalunya podem trobar webs de diaris consolidats en paper (elperiodico.cat, lavanguardia.cat) i webs que es dediquen exclusivament a la publicació per Internet (vilaweb.cat, e-noticies.com). En general, les pàgines de diaris consolidats pretenen imitar el disseny en format paper encara que amb algunes variacions. Per exemple, la elperiodico.cat i lavanguardia.cat utilitzen formats de lletres semblants al diari i utilitzen el logos i colors idèntics al format premsa. El fet de imitar el format en paper té avantatges i desavantatges. La avantatge és que l’usuari se sent més fidel i més vinculat a la marca. El lector de el periodico en format paper associa el disseny de la web amb el disseny del diari. Però cal dir que el mitjà premsa i el mitjà internet són molt diferents i per tant la administració de la informació ha de ser diferent i imitant el format en premsa no s’aconsegueix. En el cas de elperiodico és molt més senzill llegir el diari en paper que fer-ho a Internet.

N’hi ha dos diaris electrònics que destaquen entre els altres, tant per la qualitat de la informació com pel disseny de la pàgina web. El primer es e-noticies.com. Aquest és ordenat i senzill. Els titulars els acompanya una fotografia i un lead curt.Si volem més informació sobre la noticia que ens interessa només hem de fer clic al titular de la noticia que ens interessa. També utilitza vídeos per mostrar reportatges de les noticies més importants. La navegació en general és senzilla i ràpida.

L’altre diari que cal destacar és diaridebarcelona.cat. Aquest diari no te res a veure amb els altres. Sense fer cap clic et resumeix amb imatges i amb una veu en off les noticies més destacades. Si vols més informació sobre la noticia nomes has de fer clic sobre qualsevol de les fotos. Llavors entrem a la pàgina principal i ens amplia la noticia amb articles, fotografies i reportatges en vídeo. El diaridebarcelona.cat és sens dubte el diari que més aprofita les possibilitats que ens ofereix el mitjà internet. En comparació amb la resta de diaris electrònics, aquest utilitza tos els elements multimèdia que ens ofereix el mitjà i aconsegueix una navegació entretinguda i sobretot molt visual.


domingo, 18 de marzo de 2007

Analisi de webs d'automòbils



citroen.es



La pàgina web de citroën combina el color blanc del text amb un fons negre. Aquesta combinació de colors provoca molt de constrast i fa que la lectura sigui relativament fàcil.
La interfície gràfica està dividida en tres parts. La part superior està dedicada a informació sobre la marca i diferents direccions per posar-se en contacte amb comercials. A sota apareixen els noms del diferents models de citroën. Sobre aquests noms podem clicar i navegar sobre el model que volem informar-nos.

Per a cada model tenim un sub-menú que ens ofereix informació general sobre el cotxe, preus, colors, accessoris i catàlegs. En general tot es molt visual i accessible.
La resta de la interfície apareixen dos fotografies del model que volem veure i una gran animació que ens ofereix una oferta especial. Cal dir que a la hora de visualitzar l’interior del cotxe no ens permet fer-ho en tots els models amb vistes de 360º.


opel.es



La pàgina principal de opel li dona prioritat a l’últim model del opel corsa. Destaca una fotografia del cotxe que ocupa gairebé la meitat de la pantalla acompanyats dels ninots de la campanya publicitària. El que més destaca de la web és que és una pàgina destinada a gent jove. El model que promocionen està destinat a un target jove i per tant la web s’ha adequat al consumidor potencial. La resta de models de opel apareixen a la part inferior de la pàgina sobre els que es pot clicar per obtenir més informació. La gran limitació de la web es que no deixen accedir al preus del cotxes i la informació de les prestacions no es molt clara. En general la web li dona importancia a les fotos i visualitzacions més que a la informació tècnica dels models.


Ford.es



Ford combina el color blanc en el fons, taronja pel menú desplegable, i el negre pel text. La web mostra fotografies molt elaborades que no tan sols mostren els cotxes sinó que estan dintre de paisatges molt relaxants com platges, muntanyes, etc. Aquestes fotografies van juntes amb unes descripcions dels models molt ben redactades però massa llargues. En general la marca destaca la esportivitat dels seus models en les fotografies.

Pel que fa referència a l’accessibilitat de la pàgina podem dir que l’accés als models es ràpid i senzill i l’accés a la informació no ho es tant. La marca mostra els preus aproximats dels models però no son exactes.



Renault.es


La pàgina principal de la marca fa referència al nou disseny del cotxe de formula 1. Aquest és el primer impediment que es troba el consumidor que vol informar-se. Qui entra a la pàgina de Renault ho fa per informar-se de models de cotxes que pretén comprar o comparar i no li importarà gaire si el cotxe de formula 1 ha canviat el disseny o no. Una vegada cliques al link del cotxe del que vols informació et trobes amb molta informació tècnica però molt poca visual. Les fotos dels cotxes son insuficients, molt tristes i poc atractives. No hi ha una cosa més frustrant per l’usuari que no trobar allò que busca i en aquesta pàgina et pot passar més d’un cop. L’exemple més clar es que no donen preus exactes dels models i et fan omplir una plantilla amb les caracteristiques que vols pel cotxe que més que informar cansen a l’usuari.


volskswagen.es


Volkswagen aposta per un disseny web senzill i sense complicacions. La pàgina principal no té animacions espectaculars. Mostra una fotografia del model que promociona i a sota un menú sense animació amb tots els models. Utilitza una combinació de colors amb blancs i grissos. Entre els diferents models no hi han diferencies a la hora de presentar la informació. No diferencia entre els models de gamma alta i gamma baixa. Les fotografies dels cotxes son molt semblants. Totes les fotos estan fetes des de un angle inferior al 90 graus, això fa que els cotxes donin una sensació robusta i agressiva que els fan molt atractius. L’accés a la informació es clara i concisa. En general es nota certa intenció per part de la marca en mostrar un disseny seriós i robust, tant en els seus cotxes com en el disseny de la web.







domingo, 11 de marzo de 2007

Els weblogs personals

Segons Shayne Bowman I Chris Willis el periodisme participatiu és “el acto de
un ciudadano o grupo de ciudadanos que juegan un papel activo en el proceso de colectar, reportar, analizar y diseminar información.”

Gràcies a internet el periodisme està evolucionant en el seus mitjans de distribució. Internet li permet al periodisme moltes possibilitats de les que abans no disposava per informar al lector. Si comparem les possibilitats audiovisuals que permet internet amb altres mitjans de comunicació no trobem gaires canvis. En la televisió ja podem veure videos acompanyats de so. La ràdio és gairebé igual de immediata que internet. I en internet també s’hi poden afegir imatges al igual que a la premsa. Però la característica que distingeix clarament internet de la resta de mitjans de comunicació és el fet de que el lector pot participar en allò que llegeix, sent, o visualitza.
Els weblogs són frecuentment actualitzats amb entrades en ordre cronològic que ofereixen registres actualitzats i detallats de la vida del seus autors, de noticies o d’un tema d’interès. El creixement dels weblobs ha sigut significativament alimentat pel fàcil accés a serveis adsl i el sofware de baix cost o gratuït. La facilitat en l’accés, en la edició i en la publicació de textos a la web han fet que l’usuari hagi fet possible aquest nou format de periodisme. D’aquesta manera l’usuari ha fet possible noves classes de col•laboracions sense restriccions de temps o geogràfiques. Internet ha revolucionat l’accés a la informació. Fa entre 10 o 15 anys, l’accés a informació es limitava a consultar enciclopèdies o diccionaris. Aquest format escrit tenia moltes limitacions ja que si la consulta era massa actual no ens servia de res. Avui dia internet ha multiplicat les possibilitats d’informació simplement fent dos clics amb el ratolí del nostre ordinador. Al mateix temps que l’accés a la informació ha evolucionat també ho ha fet el periodisme. Aquest fenomen es definit com periodisme participatiu, que permet a l’usuari interactuar amb la informació.

Anàlisi de pàgines web de companyies de mòbils




Per analitzar les característiques principals de les pagines web de les companyies de telefonia mòbil he analitzat individualment cadascuna de les pàgines.


Movistar.es


La pàgina principal de movistar té un disseny molt senzill. La part superior de la interfície gràfica està composada per diferents seccions com les tarifes, recarregues, serveis, etc. Per accedir a les tarifes, el client ha de fer un total de dos clics. A la pàgina principal la companyia aprofita per oferir ofertes. Utilitza petites animacions d’ofertes especials. També hi ha un accés directe a un canal específic per a clients. Movistar combina diferents tons de colors blaus amb un fons blanc, fet que facilita molt la lectura dels textos. També combina de forma més dissimulada el color verd del text de l’eslògan.


Orange.es


La pàgina d’aquesta companyia es molt completa. Utilitza el disseny comú als portals. No es tan sols una pagina per consular ofertes o tarifes sinó que a més utilitza dos apartats destinats a noticies d’actualitat i d’esports. També hi han dos seccions destinades a reportatges i una d’entreteniment. Inclòs té un “buscador” de pagines web, imatges i vídeos externs a la pàgina principal. Orange diferencia dels serveis de telefonia i d’internet. Això fa que la publicitat de la pàgina estigui dividida en ofertes de mòbils i de adsl. A la part superior de la pantalla hi una imatge en horitzontal de publicitat. A sota també hi ha un accés directe a una oferta de una companyia de vols de baix cost.
La pàgina utiliza els colors blancs i negres i taronges. L’eslògan de la marca no té unes dimensions molt grans. Si no t’hi fixes potser et pots confondre amb la pagina de qualsevol altre portal.


Vodafone.es


La pagina principal et pregunta si ets un particular o si ets empresari. Siguis particular o empresari pots tenir accés a informació de terminals com a informació de la teva facturació. Una vegada li dius que informació desitges entres en altra pàgina principal on segueixes navegant. Depenent qui siguis per a la companyia et tracta d’una forma o una altra. Si el client vol informar-se sobre la seva facturació, vodafone no insisteix en oferir-li ofertes de mòbils. Això fa que utilitzi la interfície de forma practica cap a l’usuari, es a dir, no perd espai. Utilitza pestanyes per dividir la informació i també utilitza animacions per publicitar-se. El color vermell identifica fàcilment a usuari amb la companyia i en tot moment queda constància del logo.


Yoigo.es


Aquesta companyia encara no té molts clients i utilitza tota la pàgina principal per fer ofertes i donar-te raons per a que et canviïs a yoigo. L’accés a preus es fàcil i ràpid. Les combinacions de colors son entre el blanc el negre i el color lila de la marca. El disseny no estar molt elaborat però és pràctic. Yoigo ofereix en gran part de la pantalla dos telèfons a preus molt competents tant per contracte com de targeta. No és una pàgina molt extensa i en alguns navegadors pot tenir problemes en la seva visualització. Amb el navegador “opera” no es visualitzen algunes imatges.


domingo, 4 de marzo de 2007

Barcelona Visual Sound



El festival "Visual Sound" arriba a la 4ª edició carregat d’activitats audiovisuals, disseny web, videoclips, animació, documentals de contingut social, bandes sonores originals, etc. El festival va obrir les seves portes el passat dia 22 de Febrer fins el 14 de Març. Durant aquests dies es programaran moltes activitats per a tots el públics, amateur, aficionats o professionals. El Festival "Visual Sound" pretén ser un lloc de trobada per a persones interessades en el món audiovisual, tant per aquells que ho tenen com a hobby o per a aquells que ho entenen com un negoci. Entre totes les propostes destaquen els tallers, les conferencies i les taules rodones. També hi ha programat un taller de efectes visuals que inclouen pràctiques a com la creació de personatges en 3D. Es projectaran un total de 114 obres audiovisuals dividides per categories. El llistat de les projeccions i dels horaris de la programació es poden consultar a través de la web del festival.

Amb els anys, Barcelona Visualsound s’ha consolidat com una plataforma de recolzament i difusió de nous projectes i nous artistes en el camp audiovisual.

Què és el web 2.0?



Web 2.0 es refereix a la transició percebuda en internet des de les webs tradicionals a les aplicacions a la web destinades als usuaris. Els propulsors d’aquest pensament esperen que els serveis de la web 2.0 substitueixin a les aplicacions d’escriptori en molts usos.

El concepte original de la web 1.0 eren de pàgines estàtiques HTML que no eren actualitzades freqüentment. L’èxit de les punt-com depenia de webs més dinàmiques (webs 1.5) on els CMS servien a pàgines HTML. El terme web 2.0 el van crear Dale Douguerty de O’Reilly Media en una pluja d’idees amb Craig Cline de MediaLive per desenvolupar una conferència. Douguerthy explicà que la web estava en un renaixement i que els models de negoci estaven evolucionant. No va definir exactament que era la web 2.0 sinó que els hi va explicar mostrant diferents exemples. Un dels exemples va ser que “Doubleclick” era web 1.0 i “Google” era web 2.0. L’exemple mostrava que hi tenien diferencies molt evidents.

La web 2.0 té com a principal protagonista a l’usuari que escriu articles en un blog o col•labora en un wiki. Algunes de les característiques per identificar un format web 2.0 son les següents:

• El lloc web no ha d’actuar de forma tancada. Ha d’estar obert a la informació permeten introduir i extreure els seus continguts pels usuaris.

• El usuaris han de poder controlar la seva pròpia informació.

• Generalment els llocs web 2.0 amb més èxit han de poder ser utilitzats enterament des de un navegador.

En general, quan ens referim al terme web 2.0 parlem d’una sèrie d’aplicacions i pàgines d’internet que utilitzen la intel•ligència col•lectiva per proporcionar serveis interactius en red donant a l’usuari el control de les seves dades. Dos dels exemples més clars són youtube i myspace. Aquestes pàgines sobreviuen de la gestió que fan del material dels usuaris. Aquests usuaris que utilitzen aquestes pàgines tenen accés a la seva pròpia informació i a la informació d’altres usuaris.

La web 2.0 es la representació de la evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web destinades a l’usuari final. El web 2.0 no es tan sols una tecnologia sinó que és també una actitud.